Els primers astrònoms Imprimeix Correu electrònic

Des de temps remots, l'ésser humà ha cregut que els astres estaven vinculats amb les deïtats que governaven la natura i que determinaven el destí de l'home. Aquest fet va motivar l'estudi del moviment de les estrelles per poder predir i entendre la voluntat dels déus. No hi havia una distinció clara entre l'astrologia, que s'ocupava d'entendre la relació entre els astres i el destí de les persones, i l'astronomia, que tenia per objectiu determinar les lleis que regien el moviment dels primers, les quals permetien saber quan es produirien eclipsis i altres fenòmens aleshores carregats de misticisme.

Un dels monuments megalítics més fascinants que es conserven avui dia i que tenen relació amb l'astronomia és l'Stonehenge, situat al sud-oest d'Anglaterra. És una construcció de pedra que es va dur a terme en vàries fases, que s'extenen aproximadament des del 3100 a.C. fins al 1600 a.C. Encara avui no es coneix completament tota la seva funcionalitat, però la configuració dels seus elements de pedra sembla estar aliniada de manera que permetia predir els moviments de la Lluna i el Sol, incloent-hi els eclipsis.

Durant els dos últims milenis a.C. els Babilonis elaboraven documents en forma de taules de pedra gravades i entre aquests documents n'hi havia que tractaven de temes astronòmics, com el de la fotografia següent, que data de l'any 550 a.C:


És curiós veure com moltes cultures han coincidit en dividir la setmana en 7 dies, el mes en 4 setmanes i l'any en 12 mesos. El motiu és que totes elles van prendre per referència els cicles de la Lluna: van observar que, cada 7 dies, la Lluna passava a una fase següent (lluna plena, quart minvant, lluna nova i quart creixent). D'aquesta manera, hi havia lluna plena cada 28 dies (4 setmanes) i el cicle es repetia 12 cops a l'any. El fet d'estructurar el temps en calendaris permetia saber quan arribarien les èpoques de sequera o de tempestes. Per exemple, els Egipcis utilitzaven els calendaris per conèixer quan es produiria el creixement del riu Nil, amb l'objectiu d'utilitzar la crescuda per poder regar els camps de cultiu.