La Via Làctia Imprimeix Correu electrònic

Si teniu la sort de gaudir d'un lloc d'observació lliure de contaminació lumínica durant les nits clares en les que no hi hagi Lluna, podreu observar que una banda de llum difosa s'escampa pel cel, com si fos un camí: és la Via Làctia, la nostra galàxia. El seu nom ve d'un mite que explica que la deesa Juno (dona de Júpiter) estava donant el pit a Hèrcules quan, per accident, algunes gotetes de llet es van vessar pel cel transformant-se en estrelles.


La Via Làctia vista des de les muntanyes Kofa d'Arizona
Richard Payne)


Llenç del pintor renaixentista Tintoretto, que mostra
el mite de la Via Làctia


La Via Làctia és un gran sistema format bàsicament per milers de milions d'estrelles, entre les quals es troba el nostre Sol. Les observacions que s'han dut a terme de la Via Làctia revelen que les estrelles estan disposades en un disc aplanat que es creu que té forma espiral. En la Fig.1 es mostra una simulació de com se suposa que és la nostra galàxia (vista "des de dalt"), mentres que la Fig.2 és una fotografia real de 360º feta des de la Terra que mostra el disc galàctic de "costat".


Fig. 1

Fig. 2


Components de la Via Làctia

La Via Làctia està formada per diferents elements estructurals:

  1. Disc: és l'extensió sobre la qual es disposen les estrelles, nebuloses i altres objectes de la Via Làctia. Té un diàmetre aproximat de 80.000 anys llum i té un gruix aproximat de 300 pc. El disc rota al voltant del centre però no ho fa com un disc rígid, sinó que hi ha zones del disc que roten a velocitats angulars diferents. S'ha observat que el material de més al centre gira a una determinada velocitat. A mesura que anem cap a l'exterior, el material gira més lentament, però a partir d'aquest punt la velocitat torna a pujar gradualment. La màxima velocitat de rotació es troba a uns 8 kpc del centre, punt a partir del qual la velocitat comença a baixar de nou monòtonament. El Sol, que es troba a 8.5 kpc, gira al voltant del centre de la galàxia a uns 220 Km/s, arrosegant amb ell la Terra i la resta del Sistema Solar.
  2. Barra galàctica: és una distribució allargada de llum que travessa el centre (fixeu-vos en la Fig. 1) i va ser detectada per primer cop gràcies al satèl·lit artificial COBE. Hi ha altres galàxies com la Via Làctia que també presenten aquest component. 
  3. Estructura espiral: avui dia hi ha el convenciment generalitzat que la Via Làctia té forma espiral, però hi ha discrepàncies en com és el patró d'aquestes espirals. El Sistema Solar es troba localitzat en un dels braços d'aquesta espiral (Fig. 3), cap a l'exterior, a una distància del centre de la galàxia d'aproximadament 25.000 anys llum.
  4. Bulb galàctic: el bulb galàctic està situat al centre de la galàxia, al voltant del qual rota el disc, i té un diàmetre aproximat de 5 kpc. Les úniques dades de què disposem sobre el bulb galàctic s'han extret d'observacions de la llum i senyals de ràdio i infrarrojos que ens n'arriba. Es creu que en el seu centre hi pot haver un forat negre de massa superior a 10 milions de masses solars. La brillantor que prové del bulb podria ser deguda a un cúmul estelar distribuït al voltant del forat negre.


Fig.3